Dia rere dia estem envoltats de les accions produïdes pel màrqueting. Aquest concepte és una eina que tota empresa coneix; tanmateix, aplicar bones tècniques de màrqueting, tant digitals com tradicionals, no és gens senzill. Hi ha maneres i maneres d’aplicar aquests conceptes: algunes més intrusives, d’altres menys agressives, directes, indirectes… I és que l’aplicació de totes aquestes accions ha estat perfectament estudiada i dissenyada prèviament per professionals.

Com comentàvem a la entrevista amb Pep Garcia de Maxchief Europe, vam poder considerar que, per completar una bona estratègia de màrqueting, és imprescindible explotar la creativitat i el vessant estratègic de cada professional. A l’entrevista d’avui volem relacionar el màrqueting amb la  felicitat i el benestar de les persones de la mà de tota una professional del màrqueting. Parlem amb  Txell Costa, fundadora i líder de Txell Costa Group.

Bon dia, Txell, moltes gràcies per atendre’ns. 

1.- Per començar aquesta entrevista, ens agradaria saber una mica de la història de Txell Costa Group. Què és? Qui forma part del projecte?

Txell Costa Group és una consultora estratègica formada per 40 persones i que l’any vinent fa 15 anys. La gràcia de l’equip és que tothom pot treballar des de casa; cadascú es fixa el sou, les vacances, entre altres conceptes. Ja fa uns anys que apliquem el que ve a ser el nou paradigma empresarial i la veritat és que funciona a la perfecció.  

2.- Expliqueu-nos quin producte o servei oferiu des de Txell Costa Group. Quins són els valors de marca, així com el vostre públic objectiu?

Els nostres clients van des d’emprenedors que comencen, empreses consolidades que necessiten una revisió o també oferim formació a empreses grans tipus Airbnb, o administració. Al final, el nostre objectiu és fer empreses rendibles, felices i perdurables en el temps, amb la qual cosa és aplicable a diversos tipus de públics.  

També tenim el que anomenem, en marcs teòrics, els embuts de vendes segons el perfil; per exemple, per a persones que comencen tenim llibres i ebooks, cursos en línia, i per als més assentats tenim consultories de diferents durades o programes de mig any. No ens importa tant el format, sinó que, gràcies al nou paradigma empresarial, canvia molt amb el model de negoci  lean startup que es tradueix com acció-resultat. No ens aferrem a un format determinat, sinó que, el que és important per a nosaltres és donar solució als problemes i necessitats actuals.

A nivell de model de negoci, el tipus de creixement que vull per a l’empresa no passa pel volum, aspirar a més equip; la Covid-19 m’ha fet fitxar més persones, tot i que aquest any havia comentat que no volia ampliar més l’equip. Per a mi, el creixement, ara mateix, no va per volum ni de facturació ni d’equip, sinó que va d’optimització i de mantenir-nos.

Una empresa recorre tres etapes: la startup que és la que està començant, la fase d’escalada quan necessita facturar més sense necessitat de treballar més, i la fase de desescalada, que és la nostra, que és continuar enamorant la gent, els seguidors, l’equip. Per a mi, ara mateix no és el moment de créixer perquè sí, injustificadament, sinó de qualitat, fidelització, de mimar la gent que ja tenim; així que aquest podria ser el valor de marca actual.

3.- Parlem una mica del teu perfil, Txell. Podries explicar breument als nostres lectors quina ha estat la teva trajectòria abans de crear Txell Costa Group?

Soc periodista de formació; sempre explico que quan tenia 6 anys sempre feia informatius al menjador de casa dels meus pares. Vaig entrar al món de la ràdio i vaig aprovar oposicions. En aprovar-les, em vaig adonar que els somnis, de vegades, tenen data de caducitat o que els has perseguit amb una emoció equivocada, i considerava que aquell no era el meu lloc. Vaig dir que no: jo necessitava un altre estil de vida i vaig decidir potenciar la meva faceta “freelance” i, de manera transitòria, vaig treballar per a ONG, per a administracions, fins que vaig tenir prou clients per dedicar-me ja a “full time” a Txell Costa Group. En paral·lel a la llicenciatura de periodisme, també tinc un postgrau en comunicació política, un màster en noves tecnologies i un postgrau de coaching i lideratge. Però al final els títols són tan relatius en el nou paradigma, que l’experiència m’ha donat un bagatge que, en temes de lideratge o empresa, no sé si cap facultat me l’hauria donat.

4.- Tractem ara dues temàtiques que estan en auge: emprenedoria i feminisme. Hem pogut observar que ets l’autora de diferents llibres com “Liderar en femenino para hombres y mujeres” o “Working Happy”. Què significa per a tu “liderar en femení” i a qui va dirigit? 

Per a mi no és emprenedoria i feminisme. Liderar en femení és un terme teòric que vindria a ser sinònim de lideratge horitzontal, lideratge conscient, lideratge amb valor. De fet, el subtítol del llibre és “per a homes i dones”; vull dir que, per a mi, no és una qüestió de feminisme, és una qüestió que cadascú s’accepti tal com és, accepti el seu ritme, la seva fortalesa i fins i tot l’estil de vida que vol, i a partir d’aquí desenvolupar la carrera professional. No soc partidària d’haver de subordinar la nostra vida a la nostra carrera; crec que ho podem tenir tot sense haver de triar.  

El que implica el lideratge a nivell pràctic, que vindrà en els propers anys i cada vegada més, ja que els millennials empenyen, la dona directiva empeny, i el que busquem tots al final és la conciliació i l’acceptació dels límits humans. No podem treballar 8 hores igual amb el cicle menstrual, per persones noctàmbules… en fi, que és molt antinatural el que havíem construït i que pensàvem només amb el ROI (el retorn de la inversió) i no teníem en compte el ROE (retorn d’emocions, equips i clients), per la qual cosa el lideratge femení va per aquí. Un exemple pràctic es tradueix en el fet que tots els nostres treballadors estan molt empoderats, poden prendre decisions, assumeixen més responsabilitats, i això implica un altre tipus de gestió empresarial o paper de “cap”, que esdevé més un mentor que acompanya en la carrera professional i que té en compte que els equips són flexibles més que mai; hi ha molts canvis, però aquest líder té en compte que els finals formen part de la realitat empresarial.  

5.- A LAESKI creiem molt en la felicitat i el benestar de les persones no només dins de l’entorn laboral, sinó també en tots els altres aspectes de la seva vida. Des del teu punt de vista, fins a quin punt és important la felicitat i el benestar dels treballadors i directius d’una empresa?

Per a mi ho és tot. Si jo no estic bé, no puc donar ni a l’equip ni als clients. Si ho vull per a mi, ho vull per als meus treballadors. Evidentment hi ha moments de tot a la vida; no és un “working happy” en pla “sempre motivats”, és que a la vida hi ha de tot, però sí que podem fer que estiguem tots bé i això és molt millor. Com vaig comentar en una entrevista que em van fer a La Vanguardia “El principal indicador de la meva empresa és l’amor”; treballar per treballar, els diners no ho són tot i els millennials això ho tenim molt clar. La vida és molt més: créixer a nivell personal i professional; amb la qual cosa jo, Txell Costa, vull una vida feliç i plena. Són unes 8 hores o més que treballo habitualment; si no soc feliç i no em sento bé, per què he de renunciar a sentir-me bé a la feina?

6.- Com creus que evolucionarà el màrqueting a les empreses? Quins factors seran essencials per a una pràctica correcta en aquesta disciplina, també a nivell intern (màrqueting intern)?

Crec que el denominador comú és un màrqueting molt emocional, on el 85% dels casos de compra és emocional. Necessitem saber el punt de dolor, el “pain point”, del nostre target i entendre que no venem productes o serveis, sinó que venem  solucions a problemes. A partir d’aquí, estratègies omnicanal, en línia i fora de línia, amb bons embuts de vendes, coneixent i traçant el recorregut que fa el nostre client per saber els diferents punts de contacte que té amb la nostra marca i poder traçar qualsevol acció que fem. Al final, el màrqueting és ciència; podríem dir que sí que ha evolucionat de ser una ciència econòmica a emocional, més psicològica. Els estudis de mercat han canviat un munt, i cal saber la rutina del nostre client a nivell emocional i d’hàbits de consum, d’aficions i de tot en general.

De la mateixa manera i de forma interna, necessitem parlar amb els nostres empleats, tot i que no veig que sigui la paraula adequada, igual que cap, i fer-ho molt horitzontal, perquè sense ells la construcció d’una comunitat no és real i, a més, en aquest canvi de màrqueting també apareix amb força la creació de marca: marques personals que conviuen amb marques comercials. 

7.- Com hem pogut veure aquests dies, la integració de la tecnologia és un gran repte i podríem dir que una aposta segura en qualsevol sector. Quin o quins factors creus que són imprescindibles per a una empresa a l’hora d’aplicar l’anomenada “transformació digital”?

No soc gaire “friqui” de les eines; soc molt conscient de la corba d’aprenentatge. Soc partidària de la diversificació en tot: en línies de negoci, de màrqueting i del funcionament empresarial; amb la qual cosa també es pot aplicar la llei del 80/20 al funcionament de l’empresa, tenint en compte que el 20 per cent, només, sigui presencial, i per descomptat crec en el presencial. Pel que fa a serveis i màrqueting, l’engagement que aconseguim és molt diferent. Tenint en compte això, crec que sí que és necessari poder desenvolupar-nos i donar serveis en línia. Un altre tema és la captació en línia, que no en soc gaire partidària: crec que el client que atraïm en línia té un cicle de vida més curt, que dura menys, que gasta menys i que moltes vegades gasta més en atenció al client.     

Per a mi, la transformació digital passa per una part del funcionament i una part del màrqueting que es desenvolupa en línia, i això no estem parlant d’eines. Evidentment, a la meva vida hi ha eines imprescindibles, com  Google Calendar, els autoresponders que són respostes de correus que ens treuen molta càrrega de feina… Més que transformació digital, jo en diria transformació mental, flexibilitat mental. Qui no la tingui passa a ser classe social “useless”, que és una classe social que no va d’edat ni tampoc de formació, sinó de la manca de flexibilitat mental, que portarà a no adaptar-se al nou paradigma. Hem de considerar que estan desapareixent moltes professions i que n’apareixen de noves. M’atreveixo a dir que, en deu anys, viurem el mateix que hem viscut en els últims 40.

8.- L’entrevista va arribant al seu final, Txell. Ens podries donar algun consell o recomanació per créixer tant professionalment com personalment?

No soc qui per donar consells a ningú; cadascú té la seva vida (jeje). Em considero una persona molt hippie; crec que cadascú té un camí de vida i l’ha de descobrir i escoltar una mica la vida, perquè estem molt acostumats a controlar-ho tot.

Si he de donar algun consell, segurament és aquest, o millor dit com a vivència personal. A vegades ens deixem portar pel cap i la vida també té alguna cosa a dir, oi?  

Ara sí, per acabar l’entrevista, Txell, passem a unes preguntes curtes, relacionades amb la nostra plataforma en línia:

1. Un personatge que t’inspiri: qualsevol persona que passi pel meu despatx i que tingui la valentia d’emprendre, de mirar les pors de cara.  

2. Un producte: el menjar, com més bio i healthy millor. El vi i la xocolata, que no faltin.

3. Per a tu una vida Premium és…: una vida amb temps.

4. No hi ha dia en què…: no trobi un espai amb mi mateixa, perquè si no em perdo.

Moltes gràcies, Txell, per les teves paraules; molta sort!